Durant més de dos-cents anys va constituir un nucli important per a Mutxamel, tant en el pla espiritual com econòmic. L'any 1605 van arribar els Frares Mínims a Mutxamel establint-se provisionalment a l'ermita de Montserrat. Aquesta ordre fundada sota l'advocació de Sant Francesc de Paula es va traslladar amb posterioritat a l'edifici que van construir, i que seria el seu convent definitiu a la població fins a 1835 que va ser afectat per la desamortització de Mendizábal.
Quant a la seva estructura, cal destacar la fina figura de la torre campanar, així com les cúpules que cobreixen l'altar major de l'edifici. La situació privilegiada al centenari camí “La Rula”, el convertia en parada obligatòria de les processons de rogativa destinades a demanar aigua. El seu entorn, carrers i plaça, restaurada recentment, formen part important de la vida social i religiosa d'aquesta vila. Si bé, actualment, ja no acull cap congregació, i la seva funció central és la d'oficiar missa.
El carrer Sant Francesc va adoptar el nom de la ubicació del convent de Frares Mínims.
L'any 1867 l'enginyer Jorge Adams va elaborar el Projecte de Construcció d'Aigües Potables a la Vila de Mutxamel. Al plànol d'aquest document s'aprecia un poble agrupat al voltant de la Sèquia Major comunicat per una xarxa de camins locals amb altres poblacions properes. Els carrers que conformaven aquest bloc urbà a l'últim terç del segle dinou eren: Carrer Sant Francesc, Sant Vicent, del Convent, Sol, Soledat, Sant Roc, Plaça de la Constitució, Major, Dels Arbres, Carnisseria, Església, Fossar, Plaça Nova, Mar, Sant Antoni i Sant Isidre a més de Pole Nou, El Raval.
