El paratge i el santuari de Montserrat han estat des de fa segles lligats a l'aigua. La sèquia Major i la fillola de l'Alluser, que travessaven aquesta part del terme municipal, els molins d'aigua i els habitatges tradicionals feien d'aquest entorn un dels llocs més bonics i productius de l'horta mutxamelera.
El repicar de la campana de l'ermita, després d'una forta tempesta, anunciava als pagesos del poble que podien anar a regar les terres amb aigua d'avinguda o “aiguaüt”
La seva construcció data del segle XVI i al principi va ser la residència dels Frares Mínims, que posteriorment es van traslladar al Convent de San Francisco. Ha patit al llarg dels anys diverses restauracions.
Parlar de l'ermita de Montserrat i del seu entorn és evocar l'inici de les festes de setembre i l'amor dels habitants del Ravalet i del Poble Nou per la Mare de Déu de Montserrat, coneguda com “la Moreneta”.
El camí envoltat de xiprers centenaris és conegut com el Passeig de l'Albereda. Al principi del passeig en una de les zones verdes, podem admirar una de les primeres màquines utilitzades per “pelar” l'ametlla que abundava en aquests camps.
.jpg)
