A la Plaça de Sant Roc s'hi celebrava l'antic mercat municipal. Era també, al començament del segle XX, el punt escollit per muntar la fira amb motiu de les festes de març o setembre. Durant moltes dècades, aquest era el lloc habitual on s'instal·laven els artistes dels carrers, coneguts com a volantiners, ja que la seva especialitat era fer tombarelles.
Les denominacions anteriors d'aquesta plaça corresponen a José Calvo Sotelo, Lluís Sirval, Sant Roc i Ivorra.
Hi ha referències de la primitiva denominació d'aquest lloc, plaça Ivorra, al segle XVIII, al fragment d'un relat escrit per Antonio Liqüery al llibre La Confraria de Nostra Senyora de Loreto, l'any 1758.
També apareix una altra referència a l'informe de Miguel Gómez, escrit el 31 de juliol de 1781.
En aquest lloc centenari es troba ubicada la Casa Ferraz. Aquesta casa pairal va pertànyer a la família Ferraz Alcalá Galiano, Marqueses de Amposta. El seu element més característic és la torre, construïda en carreuat, la finalitat del qual era protegir el veïnat, es presumeix que és del segle XVI. Es tracta d'una construcció de planta quadrada i de volum prismàtic, distribuït a l'interior en tres plantes comunicades per una escala de cargol. Està declarat Bé d'Interès Cultural (BIC).
Cal destacar la porta d'entrada amb l'escut nobiliari a la part superior. A la façana trobem la imatge de Sant Roc, figura emblemàtica a les poblacions valencianes ja que era advocat contra la pesta. També són de gran interès els jardins de grans dimensions que alberga al seu interior, coneguts com a Jardins de Santa Elena.
El Jardí de la Finca Casa Ferraz està declarat Bé d'Interès Cultural, dins de la categoria de Jardí Històric.
A escassos metres d'aquesta plaça es troba el C/ Manuel Antón, on trobem la CASA DE L'ANTROPÒLEG DON MANUEL ANTÓN I FERRÁNDIZ nascut a Mutxamel el 29 de desembre de 1849 i va morir a Madrid el 4 de setembre de 1929.
Va ser un antropòleg i polític de la Comunitat Valenciana. Es va llicenciar en Ciències Físiques a la Universitat Central de Madrid i es va doctorar en Ciències Naturals.
Va crear la secció d'Antropologia del Museu de Ciències Naturals de Madrid el 1883 va ser catedràtic de zoologia a la Universitat de Madrid i el 1885 secretari de la Secció de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de l'Ateneu de Madrid. El 1886 va fundar i va dirigir la Biblioteca Científica Internacional, per a la qual va traduir La intel·ligència animal de George John Romanes, deixeble de Charles Darwin, i el 1893 va ser nomenat catedràtic d'Antropologia de la Universitat de Madrid. El 1910 va ser nomenat primer director del Museu Antropològic, ja separat del de Ciències, professor de l'Escola de Criminologia i president de la secció de Cultura de la Lliga Africanista. El 1917 va ingressar a la Reial Acadèmia de la Història amb el discurs Els orígens de l'Hominació. Estudi de Prehistòria.
Políticament, va participar activament al Partit Conservador d'Alacant en els enfrontaments entre els diferents dirigents, i va ser elegit diputat pel districte de Dénia a les eleccions de 1891, pel d'Albaida a les de 1896 i pel d'Alacant a les eleccions generals de 1907. Durant la seva representació política es va interessar per la millora de les infraestructures de ferrocarrils i carreteres i pel transvasament d'aigua des del riu Vinalopó a Sax cap a la costa (1898), raó per la qual el 1892 va ser nomenat fill adoptiu d'Alacant.
Si baixem pel c/ Manuel Antón a escassos metres, al c/ Cura Fenoll, podem admirar el mural homenatge al tramvia al seu pas per Mutxamel. Per aquest carrer passava el tramvia elèctric de Mutxamel a Alacant. Aquest mural ha estat realitzat per Hunter, artista del muralisme en blanc i negre.
